LES TIC A L'ÀMBIT ESCOLAR I FAMILIAR

Entre les escoles i les famílies es molt necessària una bona i constant comunicació, perquè els pares puguin estar informats i tinguin l’oportunitat de participar i col·laborar en l’educació dels seus fills. L’educació dels infants es millor si es complementa i va lligada en tot moment amb la dels pares. La participació de les famílies al centre escolar sempre ha estat gairebé mínima o inexistent, i una bona solució i ajuda que s’ha trobat perquè això no segueixi així ha estat amb l’aparició de les TIC.

Les noves tecnologies són una bona eina perquè els pares i els mestres dels seus fills puguin estar connectats en tot moment, ja que donen molta facilitat de comunicació entre ambdós, ja sigui per correu electrònic, whatsapp, facebook, skype... Com acabo de dir, els mestres gràcies a les noves tecnologies han trobat una solució per mantenir el contacte amb els pares, ja que sempre s’han trobat dificultats a l’hora d’acudir a l’escola per reunions, per comunicar als pares que els infants necessiten algun material... I d’aquesta manera els docents i les famílies es poden comunicar a l’instant i sense la necessitat d’estar cara a cara.

Però perquè la relació amb les famílies sigui possible mitjançant les noves tecnologies s’ha de dur a terme un pla d’actuació, com el que proposa Trujillo. Aquest autor parla de 5 fases d’actuació de l’escola amb la família, que s’haurien de tenir sempre presents. Aquestes són:

1. Coneixement. El mestre o la mestra ha de descobrir de quines noves tecnologies disposen els pares, i ho fan mitjançant entrevistes, enquestes...
2. Informació. La informació del centre en la seva globalitat, incloent el projecte educatiu, ha d’estar a l’abast de tots els pares, i per això es penja al blog o a la pàgina web del centre.
3. Formació. S’ha d’intentar que els pares estiguin més digitalitzats i que siguin capaços de fomentar un ús segur de la red als seus fills.
4. Participació/cooperació. Les famílies estan convidades a desenvolupar alguna activitat dissenyada pel centre, i d’aquesta manera els pares poden conèixer com es treballa al centre.
5. Col·laboració. Els mestres i pares cooperen entre ells per dur a terme activitats educatives a l’aula. Això dóna lloc a les comunitats d’aprenentatge, ja que tots aprenen uns dels altres.

A més de parlar de les TIC en benefici entre famílies i escola, també cal parlar dels beneficis d’aquestes noves tecnologies a l’entorn familiar.

Els pares veuen les noves tecnologies com a perjudicials pels infants, i això no és així, si es fa un bon ús. Es veritat que les TIC donen accés a informació que l’infant no hauria de tenir-ne, però si els pares estan pendent de que els infants no facin ús d’aquesta informació, l’infant pot aprendre molt tant de la internet, com el correu electrònic, els videojocs, la missatgeria instantània... ja que són molt útils amb tots els aspectes.

Aquestes noves tecnologies ajuden a l’infant no només a desenvolupar les seves competències digitals, sino que també els fa practicar la lecto-escriptura, la recerca d’informació, les habilitats comunicatives amb els altres...

Per concloure, cal dir que les noves tecnologies tan són necessàries a l’escola per relacionar-se amb els pares, com perquè els infants a l’escola i a casa puguin ser autònoms durant al seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Per això cal que tant mestres, pares i infants desenvolupin les seves capacitats tecnològiques.