DUALISME DE LES TIC A LA SOCIETAT ACTUAL

a societat actual, en la que estam vivint esta sofrint una tercera revolució industrial, com bé anomena Area (2002). A la nostra societat les noves tecnologies tenen molt de pes, inclús massa i tot podríem dir. Dic això perquè al dia d’avui tothom depèn molt de les noves tecnologies i les persones que no poden adquirir-les o mantenir-les queden com a exclosos de la societat o son els “estranys”. Això penso que no hauria de ser així, perquè les noves tecnologies esta clar que han de formar part de les nostres vides i ens han d’ajudar a evolucionar, però no fins al punt de ser una societat que necessitam les noves tecnologies al nostre dia a dia. 

  Com bé diu Postman, la societat tecnològica té efectes duals, com són que cada avantatge implica un inconvenient, les avantatges i els desavantatges es distribueixen irregularment en els diferents sectors socials, cada nova tecnologia competeix amb la seva predecessora, les TIC no només afegeixen alguna cosa, sino que també la canvien i finalment, les diferents tecnologies tenen implicacions personals, socials, econòmiques i polítiques diferents.

   A més, també Area parla sobre la dualitat de les TIC, i el que aquest anomena es que les TIC aporten uns aspectes positius i uns altres de negatius. Els aspectes positius que anomena AREA són: Accés a una gran quantitat i varietat de dades i informacions, dóna lloc a una comunicació constant a nivell planetari, augmenten el benestar material en la vida quotidiana, milloren l’eficàcia i la qualitat dels serveis i sorgeixen noves industries i progressos econòmics. En canvi, els aspectes negatius que anomena són: que hi ha un augment de desigualtats culturals i econòmiques, és a dir, apareix la bretxa digital, la societat es tecnològicament dependent, hi ha una uniformitat cultural i les persones sofrim una pèrdua de la nostra privacitat, perquè hi ha un control informatiu sobre nosaltres. 
 

Desprès d’haver fet un incís a aquests autors, he de dir que les noves tecnologies digitals ens aporten moltes millores, ara que també ens perjudiquen, i per això el que ha de saber fer la societat es fer un ús conscient de les noves tecnologies, ja que si aquestes s’empren de manera adequada poden ser molt beneficiaries per tots nosaltres. 
 

Un altre aspecte a comentar es que la societat actual necessita que els seus ciutadans siguin multialfabets, ja que han de saber accedir i usar de forma intel·ligent, crítica i ètica la informació i la comunicació a través de qualsevol tecnologia (Area).

Les persones que més dificultat tenen per adaptar-se a dita societat són les persones adultes, ja que aquestes han nascut sense l’ús de les TIC i s’han d’anar adaptant, i en canvi, els joves d’avui en dia des de que naixen les tenen al seu abast. Això afecta a l’educació, ja que els docents no han tingut una educació i un model d’ensenyança on les noves tecnologies hi formaven part i per això veuen moltes modificacions i innovacions a la seva metodologia de feina. I es troben en que els discents saben emprar quasi bé més les noves tecnologies que ells.
Per tant, el docent ha d’aprendre a ser guia i mediador del procés d’ensenyament-aprenentatge, i el discent ha de passar a ser l’actiu protagonista del seu aprenentatge, és a dir, aquest ha de ser autònom en tot moment i ha de saber cercar, seleccionar i analitzar la informació trobada. 
Per arribar al punt de que el mestre es guia i l’alumne el protagonista del seu aprenentatge, encara queda un llarg camí a recórrer. Ja que l’educació no esta adaptada a la societat tecnològica actual, pel fet que les TIC només estan incloses a les escoles de manera puntual. I a més, cal tornar esmentar que les noves tecnologies ens aporten molts de canvis positius a la nostra vida si es fan un ús adequat d’aquestes.