Un software educatiu es defineix com aquell que està dissenyat per a l’ensenyança i l’aprenentatge autònom o no dels infants.
Tot i aquesta definició, diferents autors, com Haugland i Shade, han afirmat mitjançant estudis que es posen a la venta multimèdies que diuen que són educatiu i que realment no ho són. El motiu de posar-los a la venta no és educatiu sinó clarament lucratiu.
Les grans empreses emmascaren de diferents formes aquests softwares per fer creure als compradors que és una cosa i realment és una altra. Un exemple molt clar és quan apareix a la caixa la paraula educatiu.
Però realment un software per ser educatiu necessita certes característiques com bé diu Urbina que són, que ha d’estar adaptat als destinataris, les indicacions han de ser clares, els botons de navegació han de ser grossos i clars, s’ha d’especificar si és d’ús autònom o si ha de ser supervisat per un adult, els nivells de les diferents han de ser similars, no ha de frustrar a l’infant quan s’equivoca, entre d'altres. Una vegada dits alguns dels punts, penso totalment igual que dit autor, perquè si realment amb un programa multimèdia el nin ha d’aprendre necessita ser respectat i ha de comprendre a la perfecció allò que fa. A més, jo estic molt a favor de que l’infant per aprendre ha de poder tenir un marge d’error i per això és essencial que el programa suavitzi el que diu quan l’infant s’ha errat.
Per tal de crear un software educatiu, com bé diu Valverde, s’han de tenir en compte dues fases: la de disseny i la de producció.
A la fase de disseny s’ha de tenir en compte la situació i s’ha de començar a prendre decisions per així poder planificar el treball i fer una temporalització, i finalment desenvolupar el que es vol dur a terme. És a dir, és la fase d’organització i planificació del producte.
I a la fase de producció ja s’elabora el producte multimèdia, s’assaja i es revisa, un punt molt important és que es realitza una guia didàctica i finalment és prova i s’avalua el seu ús. Per tant, és la fase on s’elabora i es prova que el producte sigui realment educatiu.
He anomenat anteriorment com a punt important la realització de la guia didàctica, perquè es necessari que el programa multimèdia porti una guia amb orientacions, objectius, funcionament, etc. Ja que d’aquesta manera es justifica si realment el programa és de caràcter educatiu.
Com bé és formula a la Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa Núm. 13. /noviembre 00. Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil.: “Seria, pues, absurda la idea de que aquest tipus de software passi per controls de qualitat – per suposat, externs als productors- des del punt de vista educatiu que garantís les qualitats del producte?” M’agradaria respondre a aquesta pregunta de manera afirmativa. Penso que tot software necessita que s’afirmi que és educatiu per posar-lo a la venta amb dita etiqueta. Perquè com ja he mencionat prèviament, molts de pares compren el software pensant que aquest educa als fills i realment només els avorreix o els fa perdre la motivació pel fet de que són massa fàcils o difícils per a ells.
També, m’agradaria fer referència a l’edat en que estan destinats aquests programes, trobo un absurd que els programes educatius posin a partir de 18 mesos. Estic d’acord com diu Haugland que els efectes de l’ordenador dependran de com sigui utilitzat, però així i tot, penso que encara són un poc massa petits per començar a emprar aquests programes.
Per concloure, m'agradaria respondre al títol de l'entrada, i la resposta és negativa. No tots els multimèdies són educatius, i a l'hora d'elegir-los hem de saber destriar bé, i per això cal fixar-nos amb tots i cada un dels punts que he anat mencionant.
Tot i aquesta definició, diferents autors, com Haugland i Shade, han afirmat mitjançant estudis que es posen a la venta multimèdies que diuen que són educatiu i que realment no ho són. El motiu de posar-los a la venta no és educatiu sinó clarament lucratiu.
Les grans empreses emmascaren de diferents formes aquests softwares per fer creure als compradors que és una cosa i realment és una altra. Un exemple molt clar és quan apareix a la caixa la paraula educatiu.
Però realment un software per ser educatiu necessita certes característiques com bé diu Urbina que són, que ha d’estar adaptat als destinataris, les indicacions han de ser clares, els botons de navegació han de ser grossos i clars, s’ha d’especificar si és d’ús autònom o si ha de ser supervisat per un adult, els nivells de les diferents han de ser similars, no ha de frustrar a l’infant quan s’equivoca, entre d'altres. Una vegada dits alguns dels punts, penso totalment igual que dit autor, perquè si realment amb un programa multimèdia el nin ha d’aprendre necessita ser respectat i ha de comprendre a la perfecció allò que fa. A més, jo estic molt a favor de que l’infant per aprendre ha de poder tenir un marge d’error i per això és essencial que el programa suavitzi el que diu quan l’infant s’ha errat.
Per tal de crear un software educatiu, com bé diu Valverde, s’han de tenir en compte dues fases: la de disseny i la de producció.
A la fase de disseny s’ha de tenir en compte la situació i s’ha de començar a prendre decisions per així poder planificar el treball i fer una temporalització, i finalment desenvolupar el que es vol dur a terme. És a dir, és la fase d’organització i planificació del producte.
I a la fase de producció ja s’elabora el producte multimèdia, s’assaja i es revisa, un punt molt important és que es realitza una guia didàctica i finalment és prova i s’avalua el seu ús. Per tant, és la fase on s’elabora i es prova que el producte sigui realment educatiu.
He anomenat anteriorment com a punt important la realització de la guia didàctica, perquè es necessari que el programa multimèdia porti una guia amb orientacions, objectius, funcionament, etc. Ja que d’aquesta manera es justifica si realment el programa és de caràcter educatiu.
Com bé és formula a la Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa Núm. 13. /noviembre 00. Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil.: “Seria, pues, absurda la idea de que aquest tipus de software passi per controls de qualitat – per suposat, externs als productors- des del punt de vista educatiu que garantís les qualitats del producte?” M’agradaria respondre a aquesta pregunta de manera afirmativa. Penso que tot software necessita que s’afirmi que és educatiu per posar-lo a la venta amb dita etiqueta. Perquè com ja he mencionat prèviament, molts de pares compren el software pensant que aquest educa als fills i realment només els avorreix o els fa perdre la motivació pel fet de que són massa fàcils o difícils per a ells.
També, m’agradaria fer referència a l’edat en que estan destinats aquests programes, trobo un absurd que els programes educatius posin a partir de 18 mesos. Estic d’acord com diu Haugland que els efectes de l’ordenador dependran de com sigui utilitzat, però així i tot, penso que encara són un poc massa petits per començar a emprar aquests programes.
Per concloure, m'agradaria respondre al títol de l'entrada, i la resposta és negativa. No tots els multimèdies són educatius, i a l'hora d'elegir-los hem de saber destriar bé, i per això cal fixar-nos amb tots i cada un dels punts que he anat mencionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada